“Guanyar ha sigut un gran pas per poder demostrar que les dones podem estar al mateix nivell que els homes en el motociclisme”

Quan tenia 3 anys Ana Carrasco Gabarrón (Cehegín, Múrcia, 10 de març de 1997) va pujar a la seva primera moto. Des de llavors no ha parat de sumar múltiples èxits en el seu palmarès fent història en el món del motociclisme. Amb tan sols 20 anys, Carrasco es va conver- tir en la primera dona a guanyar una prova mundial de motociclisme. Actualment és la campiona del món de la categoria Supersport 300 del Mundial de Superbikes. Una dona que triomfa en un món molt mas- culinitzat i on la resta de pilots són homes. L’Ana és una dona valenta que no tem a res. Ella mateixa as- segura que “la seva forma de ser és alegre i això li permet estar sem- pre bé”. El seu somni: ser la primera dona en guanyar en MotoGP.

Carrasco ha deixat la seva Múrcia natal per venir a viure a l’Ametlla del Vallès. Els responsables d’aquest canvi i de dirigir l’equip són dos germans santcugatencs, el Biel i el Guim Roda, propietaris de Provec Racing. Juntament amb el seu cosí, Àlvar Garriga, han creat “una gran família del motociclisme” amb seu a Granollers. El 2012 van signar un acord amb la marca japonesa Kawasaki, una aliança que els ha mantingut victoriosos gràcies a pilots com Jonathan Rea, Leon Haslam i Ana Carrasco.

Al voltant de la murciana han construït un equip de persones amb l’objectiu de mantenir a l’Ana als primers llocs de la classificació. Cada dues setmanes Ana Carrasco i un equip d’unes 35 persones fan les maletes per desplaçar-se cap a una carrera. Si han de viatjar per Europa ho fan a través de 3 enormes camions que es converteixen en cases i oficines portàtils. Allà fan vida durant uns dies. En cas de competicions intercontinentals la logística encara és més rebuscada perquè s’ha d’enviar tot l’equip (motos, recanvis, roba, cuina portàtil, oficines, etc.) al lloc de destí amb avió o vaixell.

Ana, per què la moto?
Vaig començar quan tenia 3 anys. La meva família sempre ha estat molt relacionada amb el món de la moto, el meu pare és mecànic. Pràcticament des que vaig néixer em van donar una moto!

Ets la primera dona en aconseguir guanyar un campionat de motociclisme, a més en un món molt masculí encara. Com ho portes?
Ser campiona del món era el somni de la meva vida i l’any passat ho vaig aconseguir. Esportivament és un objectiu súper important i a partir d’ara les coses seran més senzilles. A més, dins del món del motociclisme femení ha sigut un gran pas poder demostrar que les dones podem estar al mateix nivell que els homes.

Ets una de les poques dones pilot en motociclisme però no l’única, no?
A escala mundial som poques les que estem competint. El que sí que és veritat és que cada cop es veuen més i espero que amb tots aquests resultats doni lloc a què arribin més dones. Però sí que és veritat que ara mateix som poques.

M’han dit que en l’equip hi ha una noia mecànic!
Sí, en l’equip hi ha diferents dones treballant. Aquest any hi ha una noia de mecànic.

T’has trobat amb persones que t’hagin qüestionat pel fet de ser dona?
La veritat és que no. Sempre ho he fet perquè m’he divertit i mai m’he parat a pensar en l’opinió de la gent. He hagut de passar coses difícils, ja que competir a escala mundial no és fàcil per ningú, no tan sols pel fet de ser dona sinó que competir mundialment és difícil per a tothom.

Què li diries a una dona que es vol dedicar al motociclisme?
Sempre dic el mateix, s’ha de gaudir i treballar per ser el millor.

Com és el teu dia a dia?
És bastant complet. Normalment vinc al Rocco’s Ranch (es troba al recinte del Circuit de Catalunya) a entrenar i a la tarda estic amb el preparador físic al gimnàs. Pràcticament tot el dia estic treballant per intentar ser millor. Normalment faig 3 hores diàries de moto i unes altres 2 de físic més una hora i mitja de físio. En total són unes 6 hores de treball al dia.

Has estat nominada als premis Laureus i ara t’acaben de donar el ‘Premio Nacional del Deporte’. Què representen aquests premis?
És la recompensa a tot el treball i el resultat d’haver guanyat. Els premis Laureus és un dels que més il·lusió em feia. Sense dubte, una bona manera de començar l’any!

A l’abril comença la nova temporada, quins són els teus objectius?
Intentar guanyar. Repetim categoria, tenim un any més d’experiència. Venir a Provec crec que em donarà un plus. Hem estat treballant molt durant l’hivern i crec que arribo molt preparada.

Tens un club de fans oficial: Pink Warrior!
(Riu) No porta molt de temps el club de fans però és una cosa que la gent feia temps que em demanava. Va començar l’any passat i la veritat és que estic molt contenta.

Estàs estudiant Dret…
Durant la temporada “aparco” una mica el tema estudis. Està clar que no vaig al ritme d’una persona normal. Encara que tardi una mica més, acabaré i podré tenir una altra opció de vida.

Com et veus d’aquí a 10 anys?
Em veig en les carreres. Segurament no competint però sí que m’agradaria seguir dintre d’aquest món en algun equip. Sempre està bé tenir un pla B, com és el cas del Dret.

Ets conscient que ets un referent per moltes noies que els agrada el món del motociclisme?
No sóc molt conscient. Intento treballar per aconseguir el meu objectiu esportiu, però està clar que pel fet de ser una dona puc ser un referent.

Per entrenar o concentrar-se, quina música t’agrada escoltar?
Normalment per entrenar no escolto música però abans de començar les carreres, mentre em canvio, sí que escolto rap, normalment Nach.

I que t’agrada menjar?
Durant l’any menjo poc perquè la dieta no em permet molt més. La pasta m’agrada molt i qualsevol menjar que se surti de l’estàndard.