“La cultura popular té por i sembla que l’hem de cuidar i protegir. Hem de confiar més.”
Eva Tataret (Barcelona, 29 de juliol de 1967) és una de les ànimes de la Festa Major de Sant Cugat. És membre de la Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Sant Cugat però també és contacontes, una activitat que viu i explica amb passió. Tataret, que va néixer en un taxi al mig de Barcelona, és filòloga i fa quasi 14 anys que ella, la seva parella, el Ferran Ballester, i els seus 4 fills viuen a Sant Cugat.
Eva Tataret, membre de la Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Sant Cugat i contacontes
Quan la família Tataret va arribar a Sant Cugat van trobar en la cultura popular una manera de conèixer i arrelar-se a la nostra ciutat. Tots sis han estat geganters, des de fa 11 anys, castellers, han ballat a l’Esbart i l’Eva és una de les organitzadores dels seguicis de cultura popular de Festa Major.
Ara, Eva Tataret serà la nova caparrota de la ciutat (un caparrot que es presentarà en societat el pròxim 28 de setembre durant la Diada de Testes). Un homenatge que els Caparrots de Sant Cugat fan a un personatge important de la ciutat. A més, Tataret va ser escollida mitjançant una votació popular.
Diuen que la Festa Major és la festa de les entitats. Quin pes té la cultura popular i tradicional a la nostra ciutat?
La cultura popular és l’eix de la Festa Major. El que dona identitat a una ciutat són les seves tradicions, en aquest cas el ‘Paga-li, Joan’, el seguici de Festa Major, etc. A la vegada crec que ens ho hem d’acabar de creure tots. També és veritat que som una ciutat jove en cultura popular però s’ha treballat molt.
Eva per votació popular vas ser escollida la nova caparrota de l’any. El dissabte 28 de setembre, durant la Diada de Testes, es presentarà el teu caparrot…
És una passada. Amb el fet d’estar nominada ja vaig al·lucinar.
Has pogut veure el teu caparrot?
Sí, una mica. Va ser un “susto” (riu). A més, impacta molt perquè és enorme! Me’l van ensenyar per si em veia. Em van recomanar veure’l amb la família i la veritat és que va anar molt bé. La persona que ho ha fet crec que ha agafat molt bé la cara de “susto” que a vegades faig.
Et reconeixes?
Sí! Tot i ser tan gran! Sobretot els ulls crec que s’assemblen molt. En principi no portava les ulleres i quan les van dibuixar en el caparrot ja vaig dir que era jo!
Què ha dit la teva família?
Estan molt contents. La meva família són molt hooligans de la seva mare.
Tota la família esteu involucrats en la cultura popular i tradicional. Per què us agrada tant?
Quan vam arribar a Sant Cugat nosaltres no coneixíem a ningú. L’escola arrela molt a la ciutat i vam conèixer una família que era gegantera. I per conèixer gent ens vam apuntar a geganters. A més quan vivíem a Barcelona no fèiem res de cultura tradicional. Després la meva parella es va unir a Castellers de Sant Cugat i el meu fill a l’Esbart. Crec que la meva parella ens ha anat arrossegant. La cultura popular és una activitat que pots fer activament amb tota la família.
Un dels castellers més il·lustres és Raül Romeva. El trobeu a faltar?
Sí, a més el tenim molt present. És molt dur, no només pel Raül, sinó també per la Diana, la seva dona, que és un membre molt actiu de la colla de castellers. La seva filla també ha estat canalla durant molt de temps juntament amb el meu fill. És molt dur quan saps que ho estan passant malament.
Eva també ets contacontes. Per tant, et dediques a explicar contes als més menuts i no tan menuts. I un d’ells és el conte dels gegants de Sant Cugat, la Marieta i Joan, que a més són protagonistes del ball santcugatenc ‘Paga-li, Joan’. Qui són la Marieta i el Joan?
Tots els gegants tenen històries, a més hi ha cada gegant que déu ni do! Els nostres gegants tenen molta planta i una història molt dolça d’amor. El Joan s’enamora de la xicota, la Marieta, del seu millor amic. I aquest és tan bon amic que a més li dona al Joan els diners per pagar el vano i el ram per regalar-li a la Marieta, que és la cançó del ‘Paga-li, Joan’. I per recordar aquesta història d’amor la gent de Sant Cugat van vestir i fer uns gegants.
Qui era la Marieta?
Era una noia de casa bona. Per això el Joan, que era més pobre, pensava que mai es fixaria en ell. En aquella època el Joan sortia amb una altra noia i per aquest motiu ho tenia complicat. Però l’amor sempre guanya.
Hi ha una llegenda que t’agradi especialment?
El llibre de llegendes del Rogeli Pedró hauria de ser lectura obligatòria de primària. A més, hi ha alguna una mica gore. Per exemple, la llegenda de Sant Cugat. Sant Cugat, el màrtir que va arribar d’Àfrica, va patir un martiri terrible on fins i tot li van treure les entranyes. Crec que s’haurien de llegir i conèixer per tradició.
Canviant de tema, has pensat alguna vegada participar en política?
No! A més amb el que jo m’enfado… Acabaria fatal! S’ha de tenir molta mà esquerra. Tots ens pensem que el que fem nosaltres és el més important.
Què demanaries a la nova regidora de cultura, Esther Madrona?
Que es faci valdre la feina que fa la gent i que es respecti la feina que fa la gent voluntària, que no som professionals però que ens formem per aprendre. També necessitem fulls de rutes de totes les àrees per saber on anem i cap a on volem anar. La cultura és primordial a la nostra vida i ens fa créixer.
Quina és la salut de la cultura popular?
Localment es fan moltíssimes coses però falta que tot això estigui dintre d’un pla. Que tots tinguem el mateix camí. I aquest camí no és local, és una aposta de país. És veritat que estem vivint temps complicats, per exemple amb gent a la presó, i sembla que hi hagi coses més importants que la cultura popular.
La cultura popular catalana està amenaçada per les noves cultures urbanes que venen de fora com el reggaeton o el trap?
No. En una xerrada que vaig anar fa poc es parlava que la cultura popular el que té és por i sembla que l’hem de cuidar i protegir. Un antropòleg deia que hem de confiar més, ja que la cultura popular forma part de nosaltres. Potser si ens ho creiem més i no féssim tanta protecció… La cultura popular té bona salut, la que nosaltres li volem donar.
Com afecta el moviment feminista a la cultura popular?
Crec que en aquest aspecte ha evolucionat molt. Ara trobem moltes dones. Per exemple a Geganters de Sant Cugat, durant molts anys, la camisa tan sols la podien portar els homes de la colla, les dones no podien. Quan nosaltres vam entrar era així, fa 11 anys. Hem de ser conscients d’on venim. Les dones fem molta por. La meva filla gran, que és antropòloga, sempre ho diu. Hem de tornar a reivindicar el nostre poder.
