(17/4/2024 – Redacció)
La Generalitat ha aprovat una modificació del pla especial de sequera que permetrà reomplir les piscines, ja siguin privades o públiques, sempre que l’Ajuntament les declari refugi climàtic i s’obrin a la ciutadania. El consistori podrà qualificar una piscina privada com a refugi climàtic i aquesta haurà de funcionar “en les mateixes condicions que les públiques”. Això permetrà als titulars de les piscines públiques i privades reomplir-les “en les quantitats indispensables”, tot i que també hauran d’aplicar mesures d’estalvi que compensin l’aigua utilitzada”.
A Sant Cugat es van declarar fa un mes 18 refugis climàtics, tots parcs i equipaments municipals. Una llista a la qual es podien incorporar també les piscines municipals del Parc Central i La Floresta si finalment les restriccions de la sequera permetien la seva obertura, con finalment ha estat. La normativa que permet a les piscines privades reomplir-se si es declaren “refugis climàtics” i s’obren a la ciutadania està més orientada a hotels, centres esportius i càmpings i no tant a comunitats de veïns, encara estan per veure els tràmits i les condicions amb què la llei es porta a la pràctica.
La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) havien demanat a l’executiu flexibilitzar les restriccions i el Govern ha decidit modificar el Pla Especial de Sequera (PES) per tal de garantir que hi hagi piscines obertes durant l’estiu. D’aquesta manera, el decret llei preveu tres concrecions al PES, que per primera vegada s’aplica en una situació d’emergència a gran part de les conques internes de Catalunya. A més, preveu ajustos al règim sancionador que s’aplica als municipis en cas d’incompliment de les dotacions.
Refugis climàtics
La primera de les concrecions que incorpora el Decret fa referència a l’aclariment del concepte “refugi climàtic”, que els municipis podran introduir als seus plans d’emergència per sequera. En l’actual context d’onades de calor cada vegada més recurrents i extremes, el Decret llei vol assegurar que la població més vulnerable disposi d’equipaments municipals d’ús públic per esmorteir els períodes de temperatures extremes. Així, una piscina podrà ser declarada refugi climàtic per l’Administració local competent si en el municipi, barri o districte aquest equipament és imprescindible per garantir un espai per reduir l’efecte de les altes temperatures a la ciutadania.
Les piscines que actuïn com a refugi climàtic podran ser les públiques, però també podran ser aquelles de titularitat privada que tinguin un acord amb l’ajuntament per ser d’ús públic obert a la ciutadania en les mateixes condicions que funcionen les piscines públiques. Aquestes piscines censades com a refugi climàtic podran reomplir-se en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua, sempre que s’apliquin mesures d’estalvi addicionals que compensin l’aigua que s’utilitzi.
Dessalinitzadores
La segona de les concrecions que fa el Decret, i que s’inclourà també en el Pla especial de sequera, és la que té a veure amb el nou règim especial per a dessalinitzadores mòbils de titularitat privada. L’obtenció d’aigua a través d’instal·lacions de dessalinització d’aigua de mar de titularitat privada constitueix una aportació addicional finançada amb fons propis, és a dir no públics, que no estava prevista quan es va elaborar el PES i que no compromet la resta de recursos hídrics del sistema.
Segons ha explicat l’executiu, es podran incloure en la categoria de refugi climàtic tant les piscines públiques com les privades, tot i que aquestes segones hauran d’arribar a un acord amb els consistoris que permeti obrir el seu ús a la ciutadania -una piscina privada d’un club esportiu per a casals d’estiu, una piscina comunitària que s’obri a altres veïns o una piscina d’un hotel o un càmping que s’hi pugui accedir pagant una entrada-. En el cas dels hotels, el Govern ja va obrir la porta a què aquests puguin omplir les seves piscines amb dessalinitzadores privades -tal com va sol·licitar el sector hoteler de Lloret de Mar- i, per tant, no estaran obligats a obrir-se al públic general.
Ús turístic
La tercera de les concrecions té a veure amb la fixació de llindars de consum per als establiments d’allotjament turístic equivalents al consum domèstic d’aigua dels ciutadans de Catalunya. Fins ara, el Pla especial de sequera només concretava les dotacions de consum en alta (200 litres per habitant i dia de mitjana en situació d’emergència). Aquesta xifra inclou el consum domèstic i també tots els usos que es fan dins d’un municipi, fins i tot possibles pèrdues de la xarxa de subministrament.
A través del Decret llei s’introdueix al Pla especial de sequera de manera concreta i per primera vegada els llindars de consum màxims per plaça per als establiments d’allotjament turístic, els quals són equivalents al consum dels ciutadans de Catalunya: 115 litres/plaça en excepcionalitat; 100 litres per plaça en emergència o emergència I i 90 litres en la fase d’emergència II. En els municipis on se superin les dotacions màximes establertes en el Pla especial de sequera durant tres mesos consecutius, les limitacions de consum segons els llindars esmentats tindran caràcter obligatori per als establiments d’allotjament turístic que hi estiguin situats.
S’adopta aquesta mesura perquè pràcticament tots els establiments d’allotjament turístic estan connectats a les xarxes de distribució en les mateixes condicions de subministrament que els domicilis (garantia de qualitat, de pressió, de servei continuat), i, tot i que no són usos purament domèstics, són tractats actualment amb la màxima prioritat d’ús per sobre d’altres usos com ara els industrials, els agraris o ramaders.
