“La cançó que cantaran a Eurovisió no m’entusiasma gaire però Amaia i Alfred creen molta màgia i podria ser que quedessin en bon lloc”
La cantant i actriu Nina Agustí (Barcelona, 1 d’octubre de 1966) no necessita moltes presentacions. Amb una àmplia trajectòria professional i amb 35 anys d’experiència sobre els escenaris, la santcugatenca (és veïna de la ciutat des de 1993) continua estant al peu del canó. Ha representant durant cinc mesos el musical “Casi Normales” en diferents teatres de tota la geografia espanyola compaginant la seva tasca com a docent i directora del centre santcugatenc NinaStudio, un espai especialitzat en educació, entrenament i rehabilitació de la veu i en el mètode Pilates.
La nostra protagonista es considera honesta i perseverant a la vegada que intransigent i impulsiva. A més confessa que no té aparell de televisió des de 1999. Els darrers 14 anys Nina no ha parat de crèixer professionalment: ha estudiat dues carreres universitàries, ha impulsat i obert NinaStudio, he escrit un llibre i ha dedicat 9 anys d’aquests 12 a fer 8 funcions setmanals del musical Mamma Mia!. A més de ser la directora de l’acadèmia “d’Operación Triunfo” més carismàtica (2001-2004 i 2011). Aquest 2018 inicia una nova aventura com a docent a la UOC on impartirà l’assignatura d’Educació Vocal, de la qual també creat els continguts, al Grau de Logopèdia.
El 2016 publiques “Con voz propia”, una autobiografia i un homenatge a la veu. Per què decideixes “regalar” als lectors la teva experiència i consells?
“Con voz propia” (Amb veu pròpia en català) és una veugrafia, tal com la va batejar l’admirat i enyorat Carles Capdevila. Sentia la necessitat de parlar de la veu i vaig pensar que servir-me d’aquelles experiències professionals de la meva trajectòria més rellevants per a mi, em permetria assolir el meu objectiu: fer divulgació sobre la veu, l’instrument amb què he desenvolupat el meu ofici al teatre, la música o la televisió al llarg de 35 anys.
L’any 1987 inicies una etapa al mític programa “Un, dos, tres… responda otra vez” com a hostessa. Com recordes el teu primer dia en un programa de màxima audiència?
Tenia 21 anys quan de forma ben abrupta vaig experimentar una gran popularitat. El programa havia batut aleshores un nou rècord de 23 milions d’espectadors. Vaig aparèixer per primer cop a la petita pantalla un divendres i l’endemà dissabte no podia caminar pel carrer sense que m’aturessin a cada passa que feia. Aquesta experiència mediàtica i altres viscudes anys després, m’han fet reflexionar sobre l’èxit i diferenciar l’extern i efímer de l’intern i perdurable. Llevar-se cada matí i saber que dedicaràs el dia a fer allò que t’il·lusiona és la mena de reconeixement que actua com a veritable motor de la nostra motivació.
Aquest darrere any s’ha parlat molt del paper de la dona en el món audiovisual i professional en general. Per exemple, s’ha retirat les hostesses de la Fórmula 1. Com veus aquest moviment feminista?
Està en la mà de les dones girar aquesta truita. De fet, per damunt de gèneres, fer-se valer i respectar està en la mà de la persona que accepta o renega d’un tracte o una feina.
L’any 1989 vas representar a Espanya en el Festival d’Eurovisió amb “Nacida para amar”. Quan visualitzes de nou les imatges de la teva actuació, què penses?
No solc mirar massa imatges o vídeos del passat. El retrovisor “lo just”, només per avançar.
Com veus el duet d’Amaia i Alfred i la cançó seleccionada per Eurovisió?
La cançó que cantaran no m’entusiasma gaire però els dos creen molta màgia i podria ser que quedessin en bon lloc. I si no hi queden, tant es val perquè les seves carreres no depenen d’un concurs com Eurovisió. Dóna gust veure aquesta fornada de joves talents, preparats, intel·ligents, amb les coses clares i una gran consciència que han nascut amb un do que han de cultivar dia a dia, mitjançant la formació i el treball.
En 2001 va ser seleccionada com a directora de l’acadèmia “d’Operación Triunfo”. Quin moment va ser el més complicat per a tu i quin el més feliç?
“Operación Triunfo” va ser una de les experiències més bèsties que segurament hauré viscut mai en l’àmbit professional. No recordo moments complicats més enllà del fet de conduir un transatlàntic d’aquelles dimensions. Però els reptes no només no em fan por sinó que els necessito per viure! Vaig ser feliç portant aquella nau. Em va fer créixer artísticament i personal. Vaig viure moments impagables. Un dels quals va ser entrar a l’estudi d’enregistrament de l’Acadèmia per escoltar per primer cop “Mi música es tu voz”. Jo havia insistit moltíssim perquè la direcció recolzés els concursants en aquest sentit i fes valdre el seu vessant com a compositors/creadors del que va esdevenir un veritable himne.
Com has vist a Noemí Galera com a directora de l’acadèmia?
Brillant. Ningú millor que ella podia fer-se càrrec de la nau. Coneix el format. L’estima. El va veure néixer i és la responsable, no només del gran càsting d’aquest 2017, sinó de totes les edicions anteriors. És una dona intel·ligent, divertida amb qui he viscut els millors moments treballant a la televisió. Me n’alegro del seu èxit. Se’l mereix i molt.
Amaia és la guanyadora d’OT. Com la veus?
Amaia és d’un altre planeta. Ha nascut amb un talent innat i ha sabut cultivar-lo mitjançant la formació musical. Té una veu singular i molt versàtil. La veig madura i intel·ligent. El talent crea admiració i el públic, que no té un pèl de beneit, ha parlat i ha premiat el talent, la preparació i els valors que conviuen en ella. Només espero que la indústria discogràfica d’aquest país estigui a l’altura del seu talent. El seu públic segur que ho estarà.
Has realitzat una gran varietat musicals. Què té d’especial aquest format i quin musical que encara no has fet t’agradaria representar?
El teatre musical és el gènere que ens permet als actors desenvolupar-nos globalment. Alguna vegada he fet teatre de text però m’he sentit com si em faltés alguna vèrtebra de la meva columna. Ara mateix acabo de fer un paper extraordinari en el musical “Casi Normales”. Després de 5 mesos hem acabat aquesta primera etapa a Madrid i hi ha possibilitats que el musical es torni a representar d’aquí a uns mesos. Res em plauria més que això. Després d’interpretar a Diana Goodman, una mare de família amb trastorn bipolar, amb una partitura extraordinària de Tom Kitt i el guió magistral de Brian Yorkey, el cert és em costarà molt trobar una partitura i una història que superi a “Casi Normales”. No obstant això, sé que queden molts papers per fer. Deixarem que la vida ens sorprengui.
Nina Studio va obrir les seves portes el gener del 2014. Has desenvolupat un mètode d’entrenament integrat de cos i veu mitjançant l’aplicació del mètode Pilates. Com pot ajudar aquesta disciplina a un cantant?
El cos és la casa de la veu. Tot allò que ocorre al cos afecta la veu. No podem tractar un problema de veu sense obrir el focus cap al cos. Una bona forma física o uns hàbits alimentaris correctes són importantíssims per assolir eficàcia i salut vocal. L’exigència a què sotmeten la veu aquells que en fan un ús professional (professors, polítics, empresaris, comercials, actors, cantants, etc) és extraordinària i només s’adonen quan perden la veu o quan esdevenen ineficaços en la feina que desenvolupen. El meu mètode consisteix a integrar el treball corporal al vocal i entrenar aspectes físics i vocals fonamentals que milloren l’eficàcia comunicativa en qualsevol àmbit d’actuació on la veu tingui un protagonisme. Amb només quatre anys, NinaStudio s’ha consolidat com a centre de Pilates i escola de veu a Sant Cugat. A NinaStudio hi he abocat la meva experiència de 35 anys als escenaris i la formació acadèmica assolida al llarg dels darrers 15 anys. I, el més important, he format un equip del qual me’n sento especialment orgullosa.
Segueixes la política? Alguna vegada t’han ofert entrar en política?
Sí, i tant. La segueixo amb interès perquè la vida en si mateixa és política i perquè tots, d’una forma o altra en fem de política. No pot no interessar-nos. L’únic oferiment el vaig tenir l’any 2003 a les municipals del meu poble, Lloret de Mar. Finalment, i feliçment, no vaig sortir. Amb la perspectiva que donen els anys ara veig que va ser el millor que em podia passar. El meu lloc és als escenaris i a la docència.
