(8/3/2024 – Redacció)
Des del consistori han participat en la commemoració del Dia Internacional de les Dones amb l’acte institucional de lectura del manifest al migdia a la pl. de la Vila, que ha comptat amb la presència de l’alcalde i bona part del ple municipal.
Des de l’Ajuntament reivindiquen “la necessitat de seguir treballant cada dia per construir territoris més inclusius, més segurs, més feministes i més equitatius. […] Des del món local refermem el nostre compromís per seguir treballant en la construcció de municipis feministes que posin la vida al centre, inclusius, sostenibles, equitatius i que garanteixin la protecció dels drets de les dones.”
Una comitiva del Comité 8M a Sant Cugat ha interruput l’acte per a denunciar la situació laboral d’algunes de les treballadores de serveis externalitzats de l’Ajuntament i han donat veu a una d’elles.
Aquest any el lema escollit per commemorar el 8 de març ha estat “Atura la desigualtat” amb l’objectiu de seguir conscienciant la ciutadania vers una aplicació real de la igualtat entre dones i homes. Per aquest motiu, l’Ajuntament també ha decretat serveis essencials amb motiu de la convocatòria de vaga d’aquesta jornada.
Al llarg d’aquests dies i fins a principis d’abril, diverses entitats de la ciutat estan organitzant gairebé una vintena d’actes, entre els quals destaquen diferents propostes dins l’àmbit cultural, esportiu o de la salut, que volen aportar reflexió, debat i coneixement al voltant del Dia Internacional de les Dones.
MANIFEST 8 DE MARÇ DE 2024
En el Dia Internacional de les Dones, des de l’Ajuntament de Sant Cugat reivindiquem la necessitat de seguir treballant cada dia per construir territoris més inclusius, més segurs, més feministes i més equitatius.
És crucial que, des de la diversitat, els feminismes teixim xarxes internacionals i locals en defensa de la pau i la cooperació, construïm resistència i sororitat i que les agendes feministes es tradueixin en accions concretes en l’àmbit local. La bretxa salarial, les violències ma sclistes, la sobrecàrrega de les cures, els drets sexuals i reproductius, la precarietat o la feminització de la pobresa, són alguns dels reptes globals que encara tenim per endavant i les polítiques locals són una eina fonamental per abordar-los.
És per això que esdevé urgent que des de les institucions democràtiques, des de tots els àmbits de govern i des dels ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, assumim la responsabilitat incorporant el feminisme en la nostra acció quotidiana i dotant les polítiques de gènere de la centralitat i els recursos necessaris per poder continuar avançant en la construcció d’una societat inclusiva, que garanteixi els drets de totes les persones.
Cal transformar estructures, institucions i consciències per poder avançar en la consecució de territoris equitatius i sostenibles que posin la vida i les persones al centre. Les polítiques
feministes transversals i interseccionals són essencials per abordar les necessitats pràctiques immediates i realitzar canvis estructurals, reconeixent i visibilitzant que estem travessades per desigualtats i precarietats diverses enfront de l’heteropatriarcat, el racisme, el capacitisme, el treball assalariat i les cures.
Des de les regidories i departaments de feminismes i igualtat, fa molts anys que treballem per integrar la perspectiva de gènere en totes les àrees de la societat, però no ho podem continuar fent en solitari, la igualtat és responsabilitat de tots i de totes. La transversalitat de gènere es torna una estratègia fonamental per identificar i abordar les desigualtats en polítiques, programes i projectes. Des de l’educació, la cultura, l’esport, la salut, l’urbanisme, l’habitatge, la justícia i l’ocupació, entre d’altres, la igualtat ha de ser un principi rector en totes les nostres accions.
Per tot això, des del món local refermem el nostre compromís per seguir treballant en la construcció de municipis feministes que posin la vida al centre, inclusius, sostenibles, equitatius i que garanteixin la protecció dels drets de les dones.
Com a reivindicació històrica del moviment feminista, i ara més que mai, en un moment com l’actual, és necessari subratllar la globalitat de la defensa dels drets de les dones i les nenes des del món local a l’escala internacional.
La realitat que ens envolta espanta i no ens deixa indiferents. Continuem vivint en un món on la guerra és la més gran de les realitats. N’hi ha que vivim la guerra des de la distància. N’hi ha moltes altres que la viuen i la pateixen en primera persona. I no, no podem callar, no volem callar, no ens faran callar! Les guerres són presents a diversos indrets del món, com el lemen, Síria, Gaza, Afganistan, Equador, Ucraïna i Somàlia, entre d’altres països. La crònica bèl·lica encara domina la nostra societat, la violència envers nenes i dones es generalitza en els conflictes i en els desplaçaments forçosos que ocasiona, els seus cossos són concebuts i utilitzats com a camp de batalla, i com a territoris violables de conquesta i colonització per mitjà de la força.
Alhora, fem visible també el paper de les dones com a subjectes polítics, comunitaris i socials, en la denúncia pública de les múltiples violacions de drets humans, en la supervivència de la vida quotidiana, així com en la construcció de xarxes que sostenen els territoris i les comunitats.
Com proclamen les Nacions Unides, la igualtat de gènere continua sent el major desafiament en matèria de drets humansi la pedra angular per construir societats inclusives. Malgrat els avenços assolits, els drets de les nenes i les dones encara no estan garantits i enfronten possibles retrocessos mentre el patriarcat, el masclisme, l’heteronormativitat, el racisme, el colonialisme, el militarisme i l’imperialisme continuïn impregnant les estructures socials, polítiques i econòmiques arreu del món, en aliança amb el capitalisme i l’avenç del conservadorisme i l’extrema dreta.
La plena garantia dels drets humans de les dones no es pot postergar més, ha de ser ara.
