“Sant Medir 2018”
Sant Medir 2018, el cel és d’un blau impecable, el sol escalfa amb aires de primavera, el poble gaudeix amb la cultura popular i l’aire porta flaires de carn a la brasa…
I paro, i penso, i la música es va afluixant i la llum es va esvaint i el cor se m’encongeix i sento una fredor. Com un núvol negre que embruta aquest cel radiant m’envaeix el record de les persones embolcallades per la foscor de les presons d’Estremera i Soto del real. Veig els ulls brillants dels nens i les nenes que llueixen davant dels pares i els avis les seves habilitats apreses en hores d’assaig, els vestits fets per ocasió, els aplaudiments plens de tendresa.. i penso en els ulls dels fills dels empresonats a 600 km d’aquí, que es pregunten… Per què?? Què ha fet el meu papa per no poder gaudir de la llum de la seva terra? Per què no em pot portar a l’escola com als altres nens?? Fins quan no li podré fer una abraçada en llibertat, sota el cel blau???
El mossèn fa missa a l’aire lliure, jo no sóc gaire de missa, però me l’escolto… Fa una crida a no tenir por i parla d’un passatge bíblic que ve a dir que no hem de tenir por d’aquells que “tan sols” ens poden prendre el nostre cos… penso que té raó, que no hem de tenir por, que ens podran prendre la llibertat, els béns, la proximitat de la família… Però l’esperit que alimenta els nostres actes NO ENS EL PRENDRAN, que la força que ens empeny a seguir ferms NO ENS LA PRENDRAN, i aquesta força i aquest esperit creuarà les planes de Castella i destruirà distàncies per fer dels presos i el poble un sol ésser impossible de vèncer.
I amb el record sempre present, torno a la festa i miro el ball dels gegants, els castellers, els bastoners, les sardanes, i els ulls dels meus néts que ho omplen tot. I penso, som aquí, serem aquí, no s’ha acabat el camí!… Seguim!
