El periodista i escriptor Xavier Bosch és aquest any el pregoner de la Festa Major de Sant Cugat, amb les seves paraules des del balcó de l’Ajuntament arrenquen quatre dies de festa grossa a la ciutat.
El Pregó
Santcugatencs, Alcalde, regidors, autoritats, bona tarda a tothom.
Celebrem la Festa Major de Sant Cugat, per Sant Pere. Molts sants per un món cada cop més laic.
Per preparar aquest pregó, he mirat què va fer Cugat per què el fessin Sant? Quins van ser els seus mèrits.
Cugat havia nascut al nord-Àfrica i va venir a predicar la Fe cristiana a la Península, que era territori dels romans i el van condemnar a mort.
La llegenda diu que primer el van llençar a les feres, però ell va amansir els lleons amb les seves pregàries. (Ja he avisat que era llegenda).
Després el van condemnar a la foguera, però resulta que Déu va bufar tan fort que va apagar les flames.
Al final, el tribunal va trobar la fórmula definitiva… El van decapitar. D’aquesta manera, Cugat, es va convertir en Sant i màrtir. Li van tallar el coll a Barcelona i sembla que el van enterrar aquí mateix, a la fortificació romana que hi havia on ara hi ha el monestir.
En aquell moment, l’any 304, aquí no hi havia població, ni nucli, ni hi havia res de res. Per no haver-hi, no hi havia cap de les botigues de manicura que avui omplen la ciutat.
Sant Cugat, com a tal, no neix i s’expandeix fins al segle XII, als rodals del Monestir. Des d’aleshores, el creixement ha estat en progressió geomètrica.
1492 – Quan Colom va descobrir Amèrica, es calcula que a Sant Cugat hi havia 100 focs, és a dir, unes 100 llars. Això serien unes 450 persones.
1936- Quan va esclatar la Guerra civil, aviat farà 90 anys, aquí hi vivien 6.000 persones. Només 6.000.
1968 – Quan l’home va arribar a la lluna, aquí eren 17.000 persones.
2001- Quan Bin Laden va tirar les Torres Bessones, a Sant Cugat érem 55.000 habitants.
L’1 d’octubre del 2017 ja vam passar a ser 89.000 santcugatencs.
I, avui 27 de juny de 2024, estem tan a prop d’encetar la Festa Major com d’arribar als 100.000 habitants.
Benvingut tothom a casa nostra, esclar que sí, durant 2.000 anys. Avui, a Sant Cugat hi vivim gent de 177 països diferents. Més enllà de Catalunya i d’Espanya, l’Institut d’Estadística compta que a Sant Cugat hi ha més de 14.000 estrangers, que segurament és una de les paraules més lletges del diccionari. Per tots ells, i per les 400 persones d’Ucraïna que viuen aquí, i per les 6 persones de Palestina que s’han instal·lat a Sant Cugat, aquests dies també serà la Festa Major encara que, lògicament, tinguin el cap, la família i les preocupacions molt lluny d’aquí.
Proposo que la nit del castells de focs, quan s’enlairin els coets, divertim-nos. Gaudim-ho, esclar que sí, però pensem que en mediterrani enllà, i en massa territoris en guerra, aquells sons, aquells espetecs i aquella olor de pólvora té una altra missió: inhumana, gens festiva i terriblement cruel.
A Sant Cugat som 100.000 persones, tan se val d’on venim, i tant que sí. Però, en canvi, no tan se val ON VIVIM.
Hem crescut molt, hem creat barris nous, Vulpelleres eren boscos i ara són pisos… Hi hagut grues per tot arreu. I la gran pregunta és… Com pot ser que haguem construït tant i que no hi hagi pisos per a tothom? De què ens serveix que el diari digui, com diumenge passat, que som la ciutat amb l’habitatge més car de Catalunya, i el cinquè d’Espanya, si els nostres joves no hi poden viure? Quin trist honor és aquest de ser el lloc més car del país, si els preus expulsen la gent jove i escanya la nostra gent gran? On és l’habitatge assequible? Escàs i amb compte-gotes. No n’hi ha prou a figurar en els programes electorals dels partits polítics.
A Sant Cugat no fem prou pisos socials, però fem moltes coses. Ja ho va dir aquell… “los catalanes hacen cosas”. Els catalans fem coses i Sant Cugat, més. I encara més en Festa Major. Tenim Diables, Gausacs, Caparrots, Geganters, Bastoners, cercolets, sardanistes, trabucaires, Cintes, Panderos, l’Escola de Música tradicional, i la comissió del Paga-li Joan. Amb tots aquests Entremesos de Festa Major, ja no caldria plat principal. Gràcies a tots vosaltres pel que feu, desinteressadament, per als vostres conciutadans.
Aquesta serà una Festa especial per totes aquestes entitats, i sobretot per als Diables. És per la seva absència, dolorosa i recent, del Roger Ricart que tots estem, mai més mal dit, molt Encabronats.
A Sant Cugat, dèiem, ja som 100.000 i en alguna banda he llegit que ara mirarem de fer venir turistes… De debò, alcalde?… No cal. No cal. Que això saps com comença però no saps com s’acaba.
A Venècia, aquest estiu, cobren entrada per passar-hi. A Amsterdam limitaran el nombre de turistes. A Mallorca i a les Canàries es manifesten perquè ja no s’hi cap. A Girona, que més o menys tindria les nostres dimensions, ja han de fer carrers de sentit únic de vianants. A Barcelona no saben què fer amb els turistes…. Doncs que no ens els enviïn cap aquí.
Sisplau, mantinguem el secret. Mantinguem el secret entre nosaltres. Que no ho sàpiguen. Que no sàpiguen que Sant Cugat és una ciutat ideal. Que no coneguin el nostre Claustre benedictí, que no sàpiguen que hi ha els 144 capitells originals de l’Arnau Cadell. Que ningú els digui que podem anar en bicicleta a tot arreu, i que es respira verd, i espais naturals per totes bandes, i que som referent de l’esport femení -amb el Voleibol o el hoquei gespa-, i que tenim el CAR, tenim Grífols, que tenim 6 bones llibreries, tenim una pila de bons restaurants, que hi ha un cinema cèntric en versió original, que hi ha botiguers que ens coneixen i ens estimen, que anem a Barcelona amb el Metro del Vallès i no hem de patir Rodalies, que tenim un teatre Auditori amb la millor programació de música i de teatre, que tenim un segon teatre (el de la Unió), que no entenem a què esperen a inaugurar-lo…
Mantinguem, sisplau, el secret. Que quedi entre nosaltres. Que ningú no sàpiga que aquí, amb una mica de sort, si viu molt i molt bé.
A banda de porcs senglars i de l’allau de botigues de manicura (i de pedicura), a Sant Cugat tenim fins i tot una paradoxa. Aquí, per damunt de l’autopista, hi ha la seu central d’un Banc. Un banc, atenció, que n’hi diuen Sabadell, que té la raó social a Alacant i que ara, des de Madrid, volen que es digui Bilbao-Vizcaya. Qui els entengui, que els compri.
Acabo. Acabo perquè la setmana passada el Papa de Roma, (des de l’església de Sant Pere, precisament Sant Pere, el nostre patró), el Papa va dir que les homilies no han de durar més dels 8 minuts, perquè sinó la gent s’adorm. Per una vegada, doncs, li faré cas.
Acabo una anècdota curta i d’observació personal. Nosaltres vam venir a viure a Sant Cugat el 2001. Davant de casa, a prop del golf més antic de Catalunya, hi havia un gran descampat. En un costat hi van construir una residència de gent gran. A l’altre costat hi van construir una llar d’infants prefabricada. De manera que vivim contemplant la síntesi perfecte de la vida, entre que arribem i marxem. Des del balcó de casa, però, és molt curiós contemplar un fenomen. De dilluns a divendres és un tràfec de pares i mares obrint el cotxet per dur, i per recollir, el nen petit de l’escola bressol. Dissabte i diumenge, en canvi, el tràfec és de gent que treu a passejar els avis en la seva cadira de rodes. L’essència de la vida és empènyer sempre els que estimem. Només, en un món ideal, demanaria dues coses. Primera, que també ens recordéssim de la gent gran de dilluns a divendres, que no ens tranquil·litzem la consciència amb pares i avis només el cap de setmana. I segona, que per ells, per la gent que està a les residències, per la gent que està ingressada en hospitals, que la gent que està patint a casa seva, que PER A TOTS ELLS, que també van ser joves, aquesta no sigui una Festa Menor. Ha de ser, la de Sant Cugat, una Festa Major per a Tothom.
Visca Sant Cugat, visca la seva gent, i visca la Festa Major!
